De la meva formació com a Mare de Dia a “El Petit Pingüí” en guardo molt bon record, així com l’amistat de l’ Ivanna. Des del primer moment que vam contactar, vam entendre que concebíem la criança amb la mateixa mirada d’amor i respecte cap a la infància.
Ella acull les families i les criatures com qualsevol desitjaria sentir-se; l´ Ivanna és dolça, senzilla, pacient… Sempre atenta i disposada, ofereix un espai cuidat i afavoridor perquè les petites i els petits siguin protagonistes dels seus propis interessos.
Núria Culebras
LA MEVA EXPERIÈNCIA A CASA L’ IVANNA. EL PETIT PINGÜÍ.
Des del primer dia, tant l’Ivanna com les seves filles i els infants del “Petit Pingüí”, així com les seves famílies, m’han fet sentir com a casa. La veritat és d’agrair anar a un lloc de pràctiques, per aprendre, i que et tractin d’aquesta manera. Així que en primer lloc volia mostrar els meus agraïments.
En segon lloc, hi ha una cosa molt important i que ens diferència de les altres professions: estàs treballant a casa teva. Això a mi m’impactava una mica, em sabia greu “ficar-me” a casa d’algú per por a fer quelcom malament que pogués molestar (sense voluntat d’ofendre, però podria passar). Però tot el contrari, des del primer moment em vaig trobar les portes obertes (literalment) de casa seva i em vaig sentir com si hagués format part d’ells des de sempre.
D’altra banda, l’Ivana és una persona molt acollidora, que ha tingut a altres noies de pràctiques i els infants estan acostumats a veure/viure gent nova i diferent durant un període de temps. Tot i així, les altres noies de pràctiques, les havien fet més repartides en el temps i, en el meu cas, ha estat com un intensiu. Personalment, crec que és millor el que jo he escollit fer perquè he tingut la oportunitat de connectar amb els infants a base de compartir el temps amb ells i, tanmateix, he pogut veure evolucions en el dia a dia, així com les riqueses de la varietat en funció de les relacions que s’estableixen entre els infants. Per exemple, no és el mateix veure 12 dilluns, que hi ha un canvi evident d’una setmana a l’altra de l’evolució dels infants, i que sempre és el primer dia de la setmana (venen més “sensibles” perquè han estat el cap de setmana amb els pares), que poder veure l’evolució de dilluns a divendres (amb els vincles, les relacions cap a les famílies i entre els nens, el cansament, la diferència entre els dies de sol i els de núvol, etc.).
Respecte el què he aprés durant aquests dies, doncs evidentment no s’aprèn una única manera de fer ja que, com he dit al principi, la nostra professió tracta d’adaptar-te als infants (i no ells als adults o les seves preferències). Per tant, cada dia és diferent, i això és el més ric; tanmateix, et fa estar preparat per tot i per improvisar en cas de necessitar-ho. Però he pogut aprendre coses que només es veuen en l’activitat real, perquè per molt que t’ho expliquin els llibres o les persones, no es pot entendre fins que ho veus o ho vius. Aquestes coses són, per exemple:
- La tendresa, la comprensió i l’amor cap a un infant que troba a faltar la mare o el pare, o que els hi costa separar-se de bon matí, i que l’únic que necessita és sentir-se abraçat/da.
- L’acceptació de tot infant; des del que vol menjar sòlid com el que menja triturat, el que porta bolquer com el que no, el que vol esmorzar o no, el que vol cantar o prefereix seguir al joc…
- L’acompanyament en els desacords. Sense acusar a un d’haver-ho fe malament i l’altre bé, escoltant els dos infants o entenent-los, i buscant el veritable motiu del conflicte (per exemple, ha dormit malament i està cansada).
- L’observació i, alhora, protecció dels infants. Que estiguin bé física i emocionalment.
- La varietat de joc en un mateix espai: joc simbòlic, lectura de contes, manipulació d’objectes… i tot respectant el ritme de l’infant.
- Ensenyar als infants a expressar amb paraules el que no els hi sembla bé o els fa sentir malament, per exemple, “no m’agrada que em parlis així, m’ho podries dir millor siusplau?”.
- Acompanyar els períodes de transició.
- No jutjar mai a cap infant, i respectar la família.
- La importància del to de veu, de ser respectuós amb la calma de l’espai.
- L’aproximació a l’alçada dels infants, estant de genolls o asseguts al coixins del terra.
En definitiva, he pogut veure l’essència d’una mare de dia, que valora els infants com a persones que són, que els respecte i estima, i que no s’obsessiona amb una manera de fer sinó amb el benestar dels infants. Això m’ha demostrat que, sens dubte és el mètode educatiu que haurien de tenir tots els infants que no poden estar amb les seves famílies, ja que propícia la creativitat, la interacció, el joc, la concentració, l’autonomia, etc. En un entorn cuidat i protegit, amb pocs infants (per poder estar pendent de tots ells), on les famílies hi tenen cabuda i els protagonistes són els infants. I ells m’han regalat el millor que tenen: una abraçada, un somriure, un petó, una mà que t’agafa, que s’adormin a sobre teu o que et deixin canviar-los els bolquers.
GRÀCIES.
ELISABETH ARPAL
Febrer 2017
Reflexió practiques a la casa de la Ivanna, mare de dia de la llar de criança “EL PETIT Pingüí”
Vaig començar les practiques com a Mare de Dia el dia 6 de Març i les vaig acabar el 22 de Març.
Em vaig trobar des del primer dia molt ben acollida per la Ivanna ,els nens i les famílies.
L´ambient que es respira a casa de la Ivanna és de tranquil·litat absoluta, això és importantíssim pels nens en el seu procés de criança.
A la casa dels petits pingüins es respecten els ritmes personals de cada nen, les seves sensibilitats …i les famílies són l´eix fonamental.
Els primers dies vaig gaudir observant els nens en tots els seus moments:
Arribada amb els pares i comiat tranquil, cadascú al seu ritme.
Joc lliure per centrar-se en l´espai [molt enriquidor] botigueta, catifa, elements tous que estimulen psicomotricitat i moviment lliure, mòbils decoratius fets amb materials naturals, material de joc sensorial… Tot amb materials naturals i colors suaus i relaxants.
Moment del bon dia :cançons cantades per la Ivanna que ells segueixen I acompanyen.
Jocs de mans amb cançons.
Petit esmorzar, tots junts a la tauleta. Mengen fruita a trossos que la Ivanna va pelant i ells respecten quan se´ls hi dóna amorosament i després de cantar tots junts una cançó que recorda a les famílies i una altra per agrair el menjar.
Es menja pausadament i mentre els petits pingüins parlen i observen el preciós paisatge que es veu per les finestres aprofitem per parlar del sol, la pluja, arbres, flors, animals. I anar veient els canvis per estacions, en definitiva, la natura que envolta la casa de la Ivanna.
Es reculli aprofitem per repassar hàbits d’higiene, rentar mans, fer pipis… i posem sabates per baixar amb molta il·lusió al bonic jardí.
Es el moment de joc lliure a l’exterior però nosaltres sempre observant i gaudint de les seves descobertes.
Juguen a la sorra, als gronxadors (fets per la Ivanna amb materials naturals). Fan pujades i baixades fent equilibris amb els taulells de fusta.
Juguen a la caseta, cuineta… fan curses amb mini motos, petits tricicles.
I ja arriba l´hora de dinar. Pugem, traiem sabates, rentem mans, també amb una cançó i tot fet amb molta calma i harmonia.
Seiem tots a taula mentre la Ivanna va escalfant els plats tan ben preparats pels pares, que em van entusiasmar!!!!! Tots els aliments fan goig pels colors, sabors, textures… broc-coli amb arròs, amanides de llenties, cigrons, peix, carn i seità.
Quan ja acaben(cadascú al seu ritme) rentem mans i cares i es relaxen com volen:
Jugant amb disfresses, contes, casetes de fusta, ninos….
I els papes van arribant mica en mica i s’aprofita el moment per parlar de com ha anat el dia.
He explicat com es desenvolupa un dia a El petit pingüí, i tots aquests moments viscuts en el dia a dia m’han fet realment veure l’essència en la relació dels nens amb la Ivanna. Respecte, tranquil·litat, amor, llibertat per ser autònoms però amb acompanyament i mirada de seguretat.
En definitiva contínuament els hi dona eines per que les seves ments es vagin formant d’una manera sana, equilibrada.
Els petits pingüins són nens molt molt feliços i segur que si poguessin triar no marxarien del de la Ivanna.
Com veieu les practiques m’han aportat moltíssim. Estar al costat de la Ivanna i els petits pingüins és super enriquidor.
A partir de l’experiència viscuda i contrastada amb la meva experiència personal en educació (escola bressol) encara tinc més clar que vull ser mare de dia i gaudir de la educació dels infants d’una manera més respectuosa i propera.
També aquest dies amb la Ivanna m’han fet aprofundir en la pedagogia Waldof que m’ha apassionat i segur que serà la base del meu projecte de llar de criança.
Gràcies Ivanna!!!!!!Gràcies petits pingüins!!!!
Una abraçada molt forta !
NURI.
El petit pingüí 